ESGRIMA A LA UNIVERSITAT

El dimarts passat, 17 de novembre, la nostra professora Irene Moya ens va presentar a Laura Ruiz Sanchis, una esgrimista que va representar a Espanya en diversos jocs olímpics i que actualment es dedica a l'ensenyament i la introducció de l'esgrima en l'àmbit educatiu. Aleshores, ella va ser qui ens va fer la sessió pràctica que teníem prevista per a eixe dia, però enfocada, evidentment, a l'esgrima.

Realment, jo mai havia practicat esgrima, ni tenia idea sobre les seues regles ni havia vist un combat d'esgrima. No obstant això, Laura no havia vingut a la universitat només per ensenyar-nos aquest esport, sinó que el que pretenia era fer-nos veure, mitjançant la vivenciació de les activitats que tenia propostes, que l'esgrima és un esport que es pot incloure en educació primària. Ara bé, el primer que un mestre/a es podria preguntar és: l'esgrima està en el currículum d'educació primària? Actualment, segons el Decret 108/2014, de 4 de juliol, del Consell, pel qual establix el currículum i desplega l'ordenació general de l'educació primària a la Comunitat Valenciana, l'esport d'esgrima no està inclòs en el currículum. Tanmateix, és un esport que es podria incloure en aquesta etapa, de fet podria estar justificada la seua aplicació en cinquè i sisè de primària ja que el bloc 2 i el 5 de l'assignatura d'educació física esmenten la participació i aplicació en activitats esportives d'oposició.

Doncs, perquè els professors d'educació física no inclouen aquest esport en les seues programacions? Hi ha dues raons clares:

1. No coneixen l'esport i les seues regles.

2. Pensen que el material no és assequible.

En canvi, Laura ens ha proporcionat activitats i ens ha ensenyat les regles i metodologies a utilitzar. A banda, que amb un poquet d'interès, en Internet es pot trobar molta informació sobre com ensenyar esgrima als alumnes. A més, hem descobert la manera de que els alumnes puguen crear el seu propi material d'esgrima molt fàcil i sense que tinga un elevat pressupost. Només necessitem:

• una vareta de fibra de vidre de 80 cm
• una botella d'aigua de 1,5 l, buida i neta
• un tros de manguera de gas (per al mànec)
• un tapó de suro (per a la punta)
• 1 rotllo de cinta americana
• 1 rotllo de cinta d'embalar, transparent o de colors
• 1 cúter
• unes tisores 
• cola

El procés d'elaboració de l'arma seria el següent:

1º Comencem tallant circularment, a uns 7 cm de la part inferior, la botella d'aigua. 

2º Amb la punta de la tisora, realitzem un forat al centre de la base de la botella, que serà per on passarà la vareta. 

3º Introduïm el tros de la manguera de gas a l’extrem de la vareta, posem unes gotes de cola a l'interior i el reforcem amb cinta americana. 

4º Introduïm la base de la botella per l’extrem contrari a la empunyadura i la fixem amb cola i amb cinta americana. 

5º Per evitar talls, recubrim la vora de la base de la botella amb cinta americana. 

6º Per últim, coloquem el tapó de suro a la punta de l'arma realitzant, amb el cúter, un xicotet forat i introduint 1 cm de la vareta al seu interior. Hi ha que subjectar-lo amb cinta americana unint les dues parts. 

Amb la pràctica vivenciada que ens ha proporcionat Laura, a partir d'ara podré començar a indagar un poquet més sobre aquest esport, a més que m'atreviria a fer una sessió per a primària sobre això. De fet, a continuació vos posaré una sessió per a un grup de cinquè de primària que jo mateixa he creat:

Activitat d'escalfament

En una zona marcada i no molt gran, una persona durà amb ell un globus, de fet haurà d'estar en guàrdia i el globus simularà l'arma. Les altres persones estaran disperses pel camp i també estaran en guàrdia. La persona que tinga el globus ha de moure’s correctament cap endavant o cap enrere per intentar tocar amb el globus a qualsevol persona. Si aconsegueix tocar a una persona, li passa el globus i aquesta persona es convertirà en el perseguidor, de manera que haurà d'intentar tocar a una altra persona per donar-li el globus.

Activitat principal

En aquesta part es posaran tots per parelles i cadascun tindrà un globus simulant que és la seua arma. Realitzaran un combat que consistirà en tocar el muscle del company. Després, aniran canviant de parelles per tindre diversitat de contrincants.

Activitat de tornada a la calma

Repassarem la posició d'en guàrdia, observarem i analitzarem errors en les postures pròpies i la dels companys. Després, comentarem dificultats i èxits que han experimentat en la sessió.

En conclusió, volia comentar que aquest esport m'ha impressionat, ja que tot i que siga bastant tècnic, és un esport on es possibilita l'experiència motriu al màxim. A més, es practica l'agilitat, la coordinació, l'equilibri, etc., i puc dir que no és gens fàcil. Però podem dir que és un aspecte positiu perquè a l'haver certa dificultat incentiva a la motivació, la concentració i a l'autosuperació. Ara bé, el més important és que fomenta la diversió i estimula el gust per l'esport. Amb nosaltres ho ha aconseguit.

I vosaltres? Vos animeu a fer un combat? 👉💥👈