El dia 5 de novembre teníem previst realitzar una pràctica al trinquet de la UPV, en la qual realitzaríem una partida d'escala i corda. Malauradament, a causa de la situació meteorològica inestable, no vaig poder realitzar-la. En canvi, el que he fet és visualitzar una partida d’escala i corda en internet.
La partida que he visualitzat és la final de la XXXIII edició del Campionat Individual d'escala i corda disputada el 04/11/2018 al trinquet de Pelayo de València entre Puchol II (roig) contra Pere Roc II (blau). En aquest vídeo podeu veure la partida sencera:
Desde el meu punt de vista, la partida ha estat molt entretinguda i interessant. De fet, mai havia vist una d'escala i corda, només havia vist una de raspall en directe. Però ara havia canviat la meua perspectiva, ja que quan vaig veure la de raspall no tenia ni idea sobre les regles, les puntuacions, etc., només estava animant a un amic meu sense tindre ni idea del que estava mirant. Ara he pogut visualitzar una partida i entendre-la, ja que en la Universitat el nostre professor ens ha ensenyat les diferents modalitats de la pilota valenciana i les seues regles de joc. És per això que la meua perspectiva ha canviat, ja que ara puc disfrutar de qualsevol partida de pilota valenciana, és més, ara és com si estiguera mirant un partit de futbol o una pel·lícula que m'agradara.
Per altra part, el que m'ha cridat l'atenció és mirar una partida que juguen individualment, perquè la que vaig veure jo de raspall va ser en parelles i quan practicàvem a la universitat sempre anàvem per parelles o trios. Considere que individualment és bastant més difícil, o almenys aquesta és la meua percepció, ja que no pots recolzar-te en altres companys i tot el treball físic ho ha de fer una persona durant tot el partit. Eixa l’altra, ací la partida del vídeo ha durat 1 hora i mitja aproximadament, pel que han fet un esforç físic i de concentració increïble. També, m'ha semblat més difícil la partida d'escala i corda que per exemple la de raspall, ja que, en el cas de la primera, la pilota havia de passar per damunt de la corda i s'ha observat que aquest a sigut el repte més difícil per als dos jugadors. A banda, cal nomenar el fet de que en un vídeo el trinquet sembla un espai xicotet, però en la realitat és molt més difícil passar la pilota al jugador contrari o aconseguir emblanquinar la pilota a la graderia doncs potser hi haja una distància de 50 metres.
Per concloure, m'agradaria afegir que m'ha sorprès aquest esport i m'ha fascinat veure partides de pilota valenciana, però el que més m'ha impactat és haver pogut vivenciar-lo en primera mà. M'agradaria que no es perdera, que no només vaja gent major a veure un partit al trinquet sinó també persones de totes les edats. Per la meua part, ara que l'he conegut millor, espere aportar el meu granet d’arena i sobretot donar-li partit als guants que amb tanta il·lusió hem confeccionat. 😄
