Quan observem els xiquets i les xiquetes actualment no podem obviar el fet de que els temps han canviat, i molt. De fet, només mirant els carrers i els parcs podem notar una evident reducció de xiquets jugant. Alguna vegada us ho heu plantejat? Jo moltes vegades, i ara és el moment de compartir-ho amb vosaltres.
Quan jo era xicoteta, que realment només han passat 20 anys, recorde que no hi havia vesprada que no anava al parc a jugar amb els meus amics i amb tots els altres xiquets que en veritat no els coneixies, però de seguida ens fèiem amics. Era un procés tan natural, que ni t'adonaves que anaves aprenent i experimentant cada dia un joc. Jugàvem al sambori, al pilla pilla, a l'amagatall, botar a la corda, entre moltíssims jocs. I si recordeu tots ells els començàvem a jugar de manera espontània, ja que quasi sempre ens els ensenyaven els més grans. Així, els jocs passaven de generació en generació fins que va arribar la gran competència: les noves tecnologies.
Des del meu punt de vista, la tecnologia s’ha engollit tota aquesta tradició causant múltiples conseqüències negatives. Els xiquets i les xiquetes d'avui en dia són incapaços d’organitzar-se per participar en jocs col·lectius. De vegades, es tiren hores discutint les normes, que de fet no es posen d'acord i a voltes ni tan sols ho intenten. Per què passa això? És evident que coordinar-se amb deu nens, acceptar les regles, aprendre a guanyar i a perdre i arrancar a córrer exigeix molt més esforç que sentar-se a soles a veure la televisió o a jugar a la consola. De fet, si els donares a triar entre jugar un partit de futbol a la consola o jugar un a la vida real, segur que molts preferirien la consola.
No obstant això, com a futura docent que seré, tinc clar una cosa: que cal apel·lar a la tradició. Necessitem promoure els jocs que jugàvem abans ja que són la base perquè els xiquets puguen desenvolupar les seues capacitats motrius, aprenguen a socialitzar-se, es desenvolupen de manera creativa i que puguen crear un sistema de valors com ara l'empatia.
Vosaltres que penseu? Tradició o modernitat? O ambdues?🤔
 |
Hola Roxana, estoy totalmente de acuerdo contigo, las nuevas tecnologías han influido muchísimo en la vida de las nuevas generaciones. Los juegos como bien contabas, eran enseñados de padres a hijos, y con objetos simples como palos o piedra, podías pasar tardes increíbles con tus amigos. Por el contrario, la mayoría de niños ahora no ven más que ir a casa y conectarse al ordenador o a la play, sin haber pasado apenas momentos en el parque o la calle como tú o yo. Por eso, como tu bien dices, debemos de inculcar y enseñar estos juegos a las futuras generaciones, pues de ellos podemos desarrollar y aprender infinidades de valores o destrezas. Un 10 de entrada.
ResponEliminaBuenas Roxana. Estoy totalmente de acuerdo con tu reflexión, ya que yo también he observado estos cambios negativos en los niños de hoy en día. Durante mi infancia también jugaba en la calle con los demás y considero que aprendí muchas cosas buenas. La entrada está muy bien redactada. por todo esto mi nota es un 9,5.
ResponEliminaImagine que el fet de viure a un pobole (el mateix em passa a mi) encara notem més l'aparició de les tecnologies i la reducció dels nens al carrer. M'he vist reflexat amb tot allò que has dit, i pense el mateix que tu. Tenim un repte complicat per davant, però estic segur que amb pensaments com el teu podrem revertir aquesta situació. L'entrada es breu i senzilla, tot i això, queda clara la idea. La meua nota per a aquesta entrada seria un 9.
ResponEliminaHola Roxana, estic totalment d'acord en el que has dit en aquesta entrada: "tradició o modernitat? O ambdues?" Així és, pense que no es deu entendre com una competició entre elles, sino hi ha que trobar l'equilibri entre ambdues per tal d'aprofitar-nos dels beneficis que comporten cadascuna. Enhorabona per la teua entrada, molt interessant i reflexiva, la meua nota és un 10
ResponElimina