PILOTA VALENCIANA AL MEU POBLE

Fa uns dies he estat practicant la pilota valenciana a la meua universitat i el nostre mestre ens ha suggerit que busquem informació sobre aquest esport al nostre poble o als besavis i avis que jugaven a aquest esport. Però, com jo sóc nascuda a Romania, no tinc besavis ni avis que hagen jugat a aquest esport. No obstant això, puc comentar la meua pròpia experiència, ja que jo vaig arribar amb 7 anys a un magnífic poble de la Comunitat Valenciana, anomenat Oliva.

Així, investigant sobre informació referent a la pilota valenciana a Oliva vaig trobar que el meu poble era conegut com la “cuna” del raspall o bressol de grans pilotaris. A l’any 1986, el raspall a Oliva va viure uns anys de glòria, tenint partides dissabtes, diumenges i dilluns. De fet, el trinquet sempre estava de gom a gom. Però, als anys 90 va vindre la caiguda de la pilota valenciana, que fins i tot semblava que anava a desaparèixer. 

No obstant açò, en 1992 un home generós anomenat Pepe Boscà va agafar la gestió del trinquet, que era privat, sols per la il·lusió de veure aquest esport i a les màximes figures del seu poble. Així, amb ajuda de grans pilotaris i gent que de forma voluntaria volia ajudar, van fer créixer el club de pilota d’Oliva. Nous aficionats van anar al trinquet i allò començà a tindre vida els set dies de la setmana. La pilota tornava a estar viva a Oliva! L'interès per la pilota va ser tant important que fins i tot havia arribat a l’agenda política de la nostra ciutat, ja que tenien en ment la construcció d’un nou trinquet municipal. D’aquesta manera, es van començar a realitzar els tràmits per a construir el nou trinquet i convertir-lo en municipal. Ací a continuació podeu observar el vell trinquet i el nou:

Trinquet vell

Trinquet nou

A mi m'interessa la història sobre la pilota valenciana al meu poble, de fet, per això he volgut compartir-la al blog, però realment el més significatiu per a mi va ser quan vaig experimentar per primera vegada aquest esport. Això va ser quan estava cursant segon curs de l'educació secundària i no va ser en l'assignatura d'educació física, sinó en la de matemàtiques. Sí, efectivament, vaig descobrir la pilota valenciana en l'assignatura de matemàtiques perquè el meu professor era Carlos Parra Mestre, pilotari d’Oliva. De fet forma part de la familia de pilotaris molt importants com els seus dos germans Diego i Pepito, o també el seu oncle Malonda II considerat com un dels millors jugadors de la seua època. La qüestió és que va planificar una excursió al trinquet del Genovés i al museu de la Pilota. Encara que aquesta excursió tenia com a propòsit fer uns experiments matemàtics, en veritat crec que el professor simplement volia apropar-nos, ja no cap a l’esport, sinó al seu estil de vida i la seua afició. I la veritat que ho va aconseguir, perquè l'única cosa que recorde d'aquesta excursió és la realització dels meus propis guants i de gaudir jugant al raspall, en compte dels exercicis matemàtics que en teoria havíem de fer.

Allò més interessant és que el que acabe d'explicar és un xicotet resum de la pilota valenciana al meu poble i la meua primera experiència respecte a aquest esport. Per tant, no vull imaginar-me les històries que haurà tingut molta gent al llarg dels anys i la quantitat de vivències magnífiques que han viscut gràcies a aquest esport. La pilota valenciana, com qualsevol esport, és digne d'admirar per la seua cultura, per la seua peculiarietat, per la unió que provoca en la societat, entre moltes altres qüestions. Per tant, no crec que siga ni millor ni pitjor en comparació amb el futbol, ​​simplement són diferents i tots dos respectables. Però sens dubte que hi ha que fomentar aquestos esports que han anat passant de generació en generació i han fet que tot el poble tinguera un objectiu comú. Esperem que sempre seguisca així i…

Que la pilota siga viva a Oliva i arreu del món! 🌍